La Rondalla

Què és una rondalla?

Una rondalla es una narració o relat en prosa, es oral i anònim. Conta fets imaginaris, consta d’un argument i un espai, te un inici i un acabament.

Podem trobar tres tipus de rondalla molt diferents com ara: les rondalles meravelloses que intervenen éssers humans, les rondalles d'animals que la fam sempre provoca els conflictes i les rondalles de costums són més tardanes en el temps que les meravelloses.

Les seves característiques:

Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatge i les fórmules del narrador per obrir i tancar el relat.

En l’estructura fixa primer de tot hi podem veure la situació inicial que presenta als personatges i les seves circumstàncies, desprès esta el conflicte que sempre modifica el fet inicial, quan ja passa el conflicte ve l’acció que explica com els personatges el resolen i es la part més important de la narració, desprès ja es veu la resolució amb el resultat de les accions i per acabar la narració torna a estar estable sense conflictes.

En cada rondalla podem trobar diferents tipus de personatges com ara: l'heroi, el fals heroi, l'agressor, el donant de l'objecte màgic, la víctima, i els auxiliars de l'heroi.

Solen començar i acabar amb frases curtes, per exemple per començar: hi havia una vegada…, vet aquí en aquell temps… i per acabar: conte contat conte finit, aquesta història s'ha acabada.

En definitiva, podem conèixer una  rondalla com un relat construït segons la successió de funcions i que els seus personatges que realitzen les funcions són: l'agressor, el donant, l'auxiliar, la princesa, l'heroi i el fals heroi.

Entrevista a Ausiàs Marc

Aquí a la nostra terra tenim molts autors importants. Un d’ells és Ausiàs Marc, és un poeta que escrivia amb molt sentiment, de fet  és un dels millors poetes valencià medieval del segle XV, va ser un cavaller i poeta molt important en la nostra literatura.

-Bon dia Ausiàs, estem molt contents de que poguem fer una entrevista a un dels poetes més importants de la nostra llengua.

-Bon dia

- Per començar ens agradaria que ens diguessis quins són el teus inicis?

-Vaig néixer al 1400 a Gandia, la meva família era de la noblesa. Vaig ser cavaller per el meu pare Pere Marc, ja que ell també ho va ser.

- Vas tenir algún germà o germana?

-Sí, tenia un germana.

- Amb quants anys vas rebre l'herència del teu pare Pere?

-La vaig rebre quan tenia 13 anys.

- Vas tenir alguna influència per a ser poeta?

-Sí, el meu pare.

- De quin tema parlen els teus poemes?

-Parlen de l’amor, les meves vivències i dels meus pensaments. Crec que es una poesia molt sincera.

- Quants dels poemes que has escrit s’han conservat?

-Doncs s’han conservat uns 128.

- Com és que va viure aquella etapa de guerrer prenent part en les expedicions que el rei Alfons V el Magnànim va realitzar pel Mediterrani?

-Va ser una etapa de joventut en la qual volia conquistar noves terres per al rei. Però, em vaig retirar amb vint-i-set anys, a la vila de Gandia per a administrar les meues propietats en pau, i més tard vaig vindre a habitar València.

- Com va ser la teva vida amorosa?

-Als 40 anys em vaig casar amb Isabel Martorell, la germana de Joanot Martorell que es l'autor de “Tirant lo Blanc”, de gran fama. Desprès dos anys més tard Isabel va morir i em vaig casar amb Joana Escorna, i que per desgracia va morir quatre anys més tard.

- Quants fills vas tenir?

-Vaig tindre cinc fills. El Joan, la Joana, el Francesc, el Felip i el Pere.

- Si no estic equivocada, la seva millor obra es "El cant espiritual”

-Sí, va ser un poema molt important, expressa el meu pensament i les reflexions més íntimes

-Doncs fins aquí l’ entrevista, ha sigut un plaer parlar amb vostè, gràcies.

- El plaer és meu i gràcies a vosaltres.

Qüestions de la lectura

LA MIRADA D'AL-AZRAQ

Contesta les qüestions que s’hi plantegen. Després les comentarem a classe.

1. Quin és el tema de la novel·la?

L'autor d'aquesta novel·la a volgut ensenyar la llegenda d'Al-Azraq i també l'amor entre 
dos persones, que han de buscar una cosa que va passar set-cents anys, fent enigmes, mirant mapes i han passat per la mort d'algunes persones i la traïció de altres.

2. Com està estructurada la novel·la?

Aquesta novel·la té diferents parts, primer parla d'Al-Azraq, d'Alcoi de fa set-cents anys i després de l'Anna i el Roger, i ja per últim parla d'Alcoi en l'actualitat.

3. Està escrita en ordre cronològic?

No, no està en ordre cronològic perquè primer comença a parlar de fa 700 anys i desprès parle de l'actualitat. Per a que siga un ordre cronològic contaria els fets del passat fins al present, més a poc a poc.

4. Qui era Al-Àzraq ?

Al-Àzraq era fill del valí Hudhayl as-Saghir i de una mare cristiana.

Fou un personatge històric o és de ficció. Busca’n

informació.

Va ser un personatge històric.

Qui era?

Era una persona culta i enginyosa va arribar a convertir-se en el senyor mudèjar més conegut dels seus temps. I va tindre amistat amb Jaume I el Conqueridor i del rei Alfons X el Savi .

En quina època va viure?

Va viure en el segle XIII (va nàixer al 1208, la Vall d’Alcalà i va morir al 1276, Alcoi )

Quines revoltes va dur a terme?

Va dur a terme 3 revoltes:

1. Després de la caiguda de Biar, la resta de viles i castells es van rendir, a partir del Tractat del Pouet entre l'infant Alfons i al-Àzraq, que van suposar el lliurament dels castells de Pop i Tàrbena, el manteniment per al-Àzraq dels castells d'Alcalà i Perpuxent, i el compromís de cessió en tres anys dels castells de Gallinera, Margarida, Xeroles i Castells, que posseïa al-Àzraq.

2. Es va independitzar la regió del regne de València. Mentrestant, Jaume I va demanar ajuda econòmica al papa Climent IV.

Al-Azraq va estar molt prop de matar a Jaume I però al final la traïció del seu conseller acaba destruint- lo, i com que abans tenien una amistat dons el va perdonar.

El Rei Jaume I rebutjà una treva oferida d’Al-Azraq per mitjà d’Alfons X el Savi i recupera castells de Planes.

3. Va ser la que més afecta a Alcoi. Va intentar conquerir les viles de Castalla, Petrer i Concentaina però els seus intents van fracassar. La revolta finalitzà l’any 1277, abans que els granadins i els nord africans poguessin ajudar als mudèjars.

5. Quan de temps van romandre els musulmans a l’Estat Espanyol?

Van romandre 898 anys a l'Estat Espanyol.

Al segle VIII any 711, els musulmans van començar a ocupar la península Ibèrica i la apariencia àrab de les nostres terres s’acabà a l’any 1609, quan van ser expulsats els últims moros.

6. Quan es va dur a terme l’expulsió? Sota quin regnat?

L' expulsió es va dur a terme a l’any 1609, quan van ser expulsats els últims moriscos. estaven concentrats en regnes d ’Aragó, València i Castella.

7. I a Alacant, quan van entrar a la ciutat? Quan va ser conquerida als musulmans?

Va ser conquerida per els musulmans entre els anys 1242 i 1245.

8. T’ha agradat el llibre? Per què? Has aprés alguna cosa que no sabies?

La veritat es que el llibre no m’ha agradat gaire ja que se m’ha fet una mica pesat, prefereixo altres tipus de novel·les. Però si que he aprés alguna cosa que no sabia.

ConstruÏm el nostre relat

LA NOIA DEL TREN

Un Diumenge d'hivern a la nit Maria va agafar un tren que sortia de Barcelona i el seu destí era Madrid. María era una xiqueta de vint- i-cinc anys que sempre vestia molt clàssica amb el seu barret negre. Anava a visitar als seus avis, ja que feia molt de temps que no els veia. Ella va agafar la seua maleta i es va despedir dels seus pares, va marxar a l'estació i es va quedar allà esperant a que arribara el seu tren.

Quan ja estava allí, tot li va resultar molt estrany perquè estava sola, no hi havia ningú esperant el tren, però estava molt tranquil·la escoltant música. Va arribar el seu tren i va pujar, quan ja era a dalt va veure que estava tot el tren buit i també li va semblar raro, però seguia tranquil·la, es va assentar en un assentisc al costat de la finestra i es va posar a llegir un llibre.

Al cap d'una estona el revisor va passar per als passatgers. La Maria va observar que el revisor parlava sol i que no hi havia ningú més només que ella. Tot era molt estany.

El revisor va arribar a ella, li va preguntar el seu destí, Madrid va dir Maria, però ell li va dir que el tren en el que ella estava pujada no tenia cap destí i que tota la gent que havia pujat en aquest tren no va poder baixar mes ja que no parava a cap lloc. Es va espantar i es va alçar del assentisc en el que estava, va córrer per tot el tren, cridant i demanant ajuda, però no li va servir de res perquè ningú la podia escoltar. Va provar de fer de tot per a que l'ajudaren, va trucar al seus pares i la trucada li deia que el número al que estava trucant no existia i dons es va a posar a plorar, no sabia que fer.

Al cap d'uns minuts el li va sonar el mòbil, era un número molt estrany, el va agafar i va sentir com unes veus li deien que és baixes a la següent parada. La María es va guiar per aquestes veus i va baixar a la parada que justament va veure que era Madrid. Tota la gent que hi havia allà era normal i es va donar compte que tot era un somni.

I quan va baixar del tren tenia als seus avis allà, esperant-la es va alegrar de veure'ls i de saber que allò només era un somni.

Jaume I

BIOGRAFÍA DE JAUME I

Jaume I va viure durant el segle XIII, en l'edat mitjana. Als cinc anys en Jaume I es va quedar orfe, i va ser traslladat al Castell de Montso, allà va apendre lliçons.

Quan ja va ser més gran va fer un llibre on explica tots els seus desitjos d'expansió i conquesta.     

A primeres del segle XIII l'exèrcit de Jaume I va conquerir els regnes musulmans de València i Mallorca. València es va rendir i el 9 d'octubre de 1238 el rei va entrar triomfal a la ciutat de València. Desprès a la meitat de  la dècada de 1260 el rei va fer una de les seves conquestes, en benefici d'Alfons el Savi. El monarca va entregar tal com havia promès el regne de Múrcia a Castella i desprès més tard, Alacant, Elx i Orihuela van ser annexionades al regne de València. 

El rei va disposar mesures per a que repoblessin amb gent de Catalunya. La llengua de Catalunya es va estendre a la major part de les terres valencianes.

Jaume I va morir el 27 de Juliol de 1276.