LA NOIA DEL TREN
Un Diumenge d'hivern a la nit Maria va agafar un tren que sortia de Barcelona i el seu destí era Madrid. María era una xiqueta de vint- i-cinc anys que sempre vestia molt clàssica amb el seu barret negre. Anava a visitar als seus avis, ja que feia molt de temps que no els veia. Ella va agafar la seua maleta i es va despedir dels seus pares, va marxar a l'estació i es va quedar allà esperant a que arribara el seu tren.
Quan ja estava allí, tot li va resultar molt estrany perquè estava sola, no hi havia ningú esperant el tren, però estava molt tranquil·la escoltant música. Va arribar el seu tren i va pujar, quan ja era a dalt va veure que estava tot el tren buit i també li va semblar raro, però seguia tranquil·la, es va assentar en un assentisc al costat de la finestra i es va posar a llegir un llibre.
Al cap d'una estona el revisor va passar per als passatgers. La Maria va observar que el revisor parlava sol i que no hi havia ningú més només que ella. Tot era molt estany.
El revisor va arribar a ella, li va preguntar el seu destí, Madrid va dir Maria, però ell li va dir que el tren en el que ella estava pujada no tenia cap destí i que tota la gent que havia pujat en aquest tren no va poder baixar mes ja que no parava a cap lloc. Es va espantar i es va alçar del assentisc en el que estava, va córrer per tot el tren, cridant i demanant ajuda, però no li va servir de res perquè ningú la podia escoltar. Va provar de fer de tot per a que l'ajudaren, va trucar al seus pares i la trucada li deia que el número al que estava trucant no existia i dons es va a posar a plorar, no sabia que fer.
Al cap d'uns minuts el li va sonar el mòbil, era un número molt estrany, el va agafar i va sentir com unes veus li deien que és baixes a la següent parada. La María es va guiar per aquestes veus i va baixar a la parada que justament va veure que era Madrid. Tota la gent que hi havia allà era normal i es va donar compte que tot era un somni.
I quan va baixar del tren tenia als seus avis allà, esperant-la es va alegrar de veure'ls i de saber que allò només era un somni.
